El relat dels fets. - El Coprincipat d'Andorra ara fa molt de temps.

El Fener. Història d'un poble desaparegut
16 d'abril de 1865. La desaparició d'un poble

La nit del dia 16 d’abril de 1865, fa 146 anys desapareixia de la geografia andorrana un poble El FENER.

Les Proves

La primera referència escrita sobre el poble del fener la trobem l’any 1176 en un document de la Consòrcia del Bisbe Arnau de Pereixens i els canonges de l’església d’Urgell amb els homes d’Andorra. Entre els signataris del document i figura Witard de FENERS de la Parròquia d’Andorra, Ramon Mosella d’Engordany i Arnal de les Cases del FENER. En el Manual Digest de 1748 també si fa menció.

Sabem per escrits posteriors que el poble tenia una església dedicada a Sant Pelegrí.  Que acollia la corferia industrial dels paraires ( teixidors de la llana del país que amb telers a mà, feien drap).

Durant el segle XVIII, es consignen per escrit vàries vistes pastorals a les esglésies de les Valls. En la de 1760 hi figura Sant Pelegrino referint-se a la del FENER.

En la primera historia d’Andorra escrita per un jesuïta refugiat a les nostres valls l’any 1838, l’autor, Fray Tomás Junoy deixa constància que al Sud Est hi ha lo FENE a l’esquerra del Valira a ¼ d’Andorra de 50 habitants. En el mateix escrit l’autor fa referència a les fonts ferruginoses dient : “Son moltas en las montanyas; las principals son la que hi ha al Sud del FANÉ a un cuart mes amunt”.

També el poble figura en diferents mapes de l’època com un nucli ben diferenciat d’Escaldes o d’Andorra.

....................

Esquera reproducció d'un mapa d'Andorra del any 1849 on podem apreciar la denominació del poble del Fener. Dreta reproducció d'un mapa d'Andorra del any 1874 on encarà podem apreciar la denominació del poble del Fener.

L’any 1841 al 1848 el govern d’Isabel II d’Espanya va enviar a les nostres Valls un comissionat Especial, Don Bonofació Ulrich (Veure Casa de la Vall), coronel de infanteria y Sargento Mayor de la palza de Tarragona que va publicar uns “Apuntes sobre los Valles Neutrales de Andorra”, i a part de planificar un a posible invació del nostra País, en la descripció que fa dels pobles diu : FENER – Caserio con capilla de St. Pelegrín, a un cuarto de hora al Sud de la Villa, de 20 habitantes o almas.”

La Situació

Així dons pel escrit trobats es pot resumir que a la Parròquia d’Andorra si trobava el Poble del Fener que ja figura en documents del segle XII. Estava situat en un lloc herbat de falgueres a un quart d’hora de la vila d’Andorra a l’Obac i tenia entre 20 i 50 habitants, tenia una església dedicada a Sant Pelegrí, patró de la confraria del paraires de les Escaldes i era atesa per el rector d’Andorra la Vella. A prop hi havia una de les fonts ferruginoses més importants de les nostres Valls.

Els fets

L’estiu de 1883, el Consell General d’Andorra va invitar un insigne geòleg, el Dr. Silvio Thos i Codina a practicar un reconeixement de la riquesa minera de les Valls.

Aprofitant la seva estada, va escriure un llibre “Fisico-Geológico-Minero de los Valles de Andorra” i en un apèndix del mateix, divuit anys després ens explica la desparició del FENER. Llegim: “ El pueblo compuesto por siete ú ocho casas, con cinquenta habitantes y una iglesia se húndio por completo precipitandose al Valira la noche del 16 de abril de 1865. A consecuencia dun resbalamiento de terreno, devido probablement a un fenomeno de actividad endógena, concominante tal vez de la borrasca sísmica que por aquell época se estaba desarrollando en Italia, y que pudo muy bien afectar a toda la cuenca Mediteranea”.”El hundimiento del FENER ocurrió en medio de un horroroso temporal de aguas, durante el cual abrióse una enorme grieta hacia la parte este de la población que es precisamente el lado donde aparece la línea de contacto entre las rocas (...)””Gruesas corrientes de agua procedentes de los terrenos superiores del valle del Prat Primer, en cuya extremidad inferior EL FENE se encontraba, precipitándose dentro de aquella grieta, que probablemente se hallaría en comunicación con la que da paso a los manantiales de las Escaldes(...)””... I que cuando sobre la roca firme existe una masa incoherente, cual es el granito descompuesto que formaba el suelo de EL FENE, esta mas, sujeta à un temblor de tierra, pueda adquirir un movimiento de traslación considerable que explica el resbalamiento de aquel pueblo, primero lentamente y en masa, según narración de testigos presénciales, y con , más rapidez luego, envueltos los edificios con piedras y con barro líquido, hasta que rotos y disgregados fueron a parar al borde del Valira, no sin dar antes tiempo a sus habitantes para ponerse todos a salvo”.

Menys tècnica és l’explicació recollida per un altre viatger que visità Andorra l’any 1892. Josen Aladern que vint-i-set anys després dels fets escriu : “ Me atansat a un home que he vist per allí a prop a preguntar li per alguna font i ell mateix mi a acompanyat; ma dut a una font abúndantissima, al peu d’un aixaragall ó roque una esllavissada que va baixant de montanya amunt. Com se m’ha mostrat tan complaent, l’he convidat á beure anissat i a begut; després nos havem fumat un cigarret francés, i allí assentats, mentre fumàvem, m’ha explicat una historia interessantíssima, l’origen extraordinari d’aquella font i les desgracies que causà. (...). Vaig a contar ho; pots estar segur de la veracitat, perquè desseguit he consultat a moltes persones sobre`l particular, y totas han confirmat lo dit per aquell home.(...). “Lo cas es lo següent: Sobre aquellprat tant vert y tan plá on pasturavan aquelles mules, antes s’hi aixecava un poble de la parròquia d’Andorra la Vell anomenat el FENE. Un dia, mes amunt de les cases, al peu mateix de la montanya, de cop hi volta hi nasqué una font, (...) Aquella font que havia nascut molt petita, anava creixent de cada dia, fins que és convertí en abundantíssima. Anava creixent i creixent, tant, que al poc temps la corrent ja arrossegava runa cap baix del poble, anant desgastant la muntanya de constitució gravalosa i per lo tampoc segura. Molt poc després rea tanta la quantitat d’aigua que sortia i de runa que arrossegava, que amenaçava d’inundar el poble tot enrunant al mateix temps. Tant mateix els habitants van deixar les cases anant alguna a Andorra i d’altres a Escaldes. Poc temps després d’abandonar el poble, aquest ja estava pràcticament tot inundat amb el terreny tot escorregut. Tothom esperava a veure com acabaria aquell fenomen. Sobrevingué una nova crescuda de la font que ensorra les cases, la muntanya baixa en massa, obrí la superfície enfonsada y tot desaparegué. Del poble del FENE no queda ni una pedra, ni un indici, únicament com á record d’aquella catàstrofe, brolla la font al peu de la qual m’ho han explicat. Fa d’això uns vint-i-cinc anys. “

En l'actualitat

Testimoni d’aquest poble i de la seva destrucció són les lloses, les bigues, unes graelles, una paella i uns ferros treballats pertanyent a una reixa d’església apareguts en fer els fonaments de varis edificis de la pujada d’Escaldes.

Pere Canturri Montanya 1989.